CAP DE LLITZET

El diumenge vam decidir fer una matiné a la Gallina Pelada o Cap de Llitzet, a la Serra d'Ensija.

Des de la Pleta, a 1.600, hi ha que agafar la pista que remunta la vessant nord de la serra, fins que ens trobem un pal indicador que ens desvia cap a la Font Freda.

La pujada es fa a través del bosc, de vegades espès, amb trams amb bastant inclinació, 'però tot el camí es fa resseguint les petjades de raquetes. En realitat no es una pujada massa còmoda per anar amb esquis, però es deixa fer.

A la sortida del barranc, la pendent decreix i a poc a poc arribem a uns extensos camps de neu, i girant en direcció Oest, desprès de passar un collet, ja vorem el Refugi d'Ensija.

Rapaz, "el lesionat", es queda al refugi. Oroneta i Cia tiren cap a amunt. En poc mes de 30 minuts des del refugi s'arriba al cim.

La primera part de la baixada es un llarg flanqueig, fins que passes el refugi per dalt i et tornes a situar al collet que fa de divisòria d'aigües. Des d'aquí, una part del grup decideix gaudir de les petites pales que te la vessant nord, mentre que nosaltres (rapaz i oroneta) decidim baixar pel torrent d'Ensija i el barranc de les llobateres. No teníem informació d'aquesta ruta, i solament sabien que es un PR que habitualment s'utilitza pel que pugen a al Serra des de la zona de Vallcebre.

La baixada: doncs al principi s'ha de remar uns 100 metres, fins que comença a agafar pendent, primer per un barranc ample, que poc a poc es va estrenyent i acaba sent un barranc estret, que de vegades solament te un parell de metres. Aquestos passos es poden passar be, ja que el barranc te una forma de tub, en el que les pendents laterals es fan servir per no agafar massa velocitat. Ens descalcem per baixar un parell de ressalts verticals i on el pas de la gent a fet uns graons còmodes.

El camí es separa del barranc durant 5 minuts, i travessa unes vessants bastant empinades, pel que es llevem les taules. Superat aquest tram, el barranc torna a obrir-se i perd inclinació, però la neu esta fantàstica i inclús ens permetem el luxe d'anar pel mig del bosc sortejant els arbres, fins que arribem a la pista, que agafem a la esquerra per tornar als cotxes. Els primer tram de pista s'ha de remar, però no costa gaire i de seguida arribem al desvio a la font freda que hem agafat per pujar. Des d'aquí, es una esquiada bonica per la pista, fins a peu de cotxe

PUIGLLANÇADA I TOSSA D'ALP

PUIGLLANÇADA (2,409m) pel Torrent de Coll de Pal.
Des de l'estacionament de les pistes de la Molina, prenem la pista tancada que puja pel torrent, fins que ens podem calçar els esquís a 1.900m. En les planures de l'antiga estació d' esquí de Coll de Pal, comencem a remuntar cap al SE per un marcat torrent.

Primer per neu toveta i després per neu molt glaçada, i a poc a poc ens anem situant prop de la carena que ens portarà fins al cim del Puigllançada, si be al final del torrent hem de descalçar-nos i pujar les rampes mes dretes sense els esquís i amb el piolo a la mà.

Al cim (2,409m, 2h45') molt de vent i fred, però amb una vista superba, tot i el repetidor. Aquest cim te una bona vista del Pirineu de la Cerdanya, on hi havia molt de torb; del Puigmal, ben carregat de neu; del Pedraforca i del Cadí......, del Turbón......
La baixada per les pistes en un moment, però amb glaç i perillós, però sense portejar, fins arribar a la porta del cotxe.

TOSSA D'ALP 2,536m
Des de l'estacionament de les pistes de la Masella de Coma Oriola (1,935m), prenem la vora de la pista que per la Coma Oriola ens portarà directament al cim.

Les últimes rampes, molt gelades i amb molt de vent, fins el cim de la Tossa (2,536m, 1h45').

Un cafè al Refugi del Niu de l'àliga, i descendim per les pistes en pocs minuts, i amb una neu de categoria i poca gent! Fins la porta del cotxe una altra vegada.

TOSSA PLANA DE LLES

El dissabte de matí, Oroneta i Rapaz, juntament amb l'AfricaTwin i Marta, sortim del refu de Cap de Rec (1.940msnm) i agafem les dresseres que, a través del bosc, ens porten a la pista que uneix aquest refu amb el de Pradell.

A l'altura de l'estany de l'orri, abadonem la pista i travessant l'estany per la seua dreta i ens endisem pel Clot de l'orri, en forta pujada ens situem a la base de la Tossa, en mig d'extensos camps de neu.

Comencem a pujar, primer per neu dura, de vegades gelada, i despres directament per gel i neu ventada.

Arribem al cim (2.914msnm) i les vistes son fantàstiques sobre el Pirineu, ni un sol núvol. Les vistes excel·lents: Maladetes, Pica d'Estats, Carlit, Canigó, Puigmal, Tossa d'Alp, i cara nord del Cadí. Andorra ben carregada de neu. Al cim molt de fred i vent constant, molest i fred, molt fred.

A la baixada, les primeres pales amb bona neu, ventada a troços i regelada, però esquiable. La part intermèdia, un puto infern de neu encrostada i pedres visibles per l'efecte del fort vent, però poc a poc, es deixava "esquiar". L'última part, neu una mica mes pastosa però lliscava. Descans al refu de Pradell, i des d'aquí fins al refu de Cap de Rec. Pràcticament tot el camí esquiable fins 5 minuts abans de Cap de Rec per la pista d'esqui de fons. Neu a partir del 1900-2000m. El Refu de Cap de rec, tancat, o almenys no hi havia ningú. El del Pradell també tancat, sense part lliure.

El diumenge, voliem intentar el Puigmal, però s'ho vam pensar millor, i decidirem fer pista a Puigmal 2600, amb una neu molt bona i relativament, poca gent, sobretot a partir de mig dia. 7 hores d'esquí sense parar ni a dinar.

TAILLON DES DE BUJARUELO

Una de les sortides a la muntanya que hem fet aquest estiu, ha estat a la zona d'Ordesa. Com que vam estar instal·lats uns dies a San Nicolás de Bujaruelo, vam decidir fer el Taillón, si be, fugint com quasi sempre de les rutes normals.

Sortim de San Nicolás (1.338msnm) en direcció al Port de Bujaruelo (2.273msnm), al que arribem en poc mes d'un hora i vint minuts. Uns metres abans d'arribar al coll, una mica amagada, hi ha una senda que a la dreta (Sud), que guanya un ressalt que ens situa en una espècie de plataforma. Seguint traces de camí per un terreny molt pedregós, guanyem el coll de la Forqueta de Gabieto (2.517msnm). Per baixar del coll, hem de fer un esforç d'intuïció i trobar les traces de camí, que en una travessa horitzontal i per terreny molt escarpat, ens deixarà a l'entrada d'una "Faja" molt espectacular.

Resseguint aquesta faixa, que es aèria però ampla, i després de travessar llocs esplèndids, el camí surt de la faixa per pujar sobtadament a un coll situat entre el Mondarruego, i la Punta Escuzana (2.729msnm). Ja portem 1400 metres de desnivell i 4 hores ininterrompudes de camí.
El Mondarruego (2848 msnm) està a tir de pedra des de aquest coll (uns 15 minuts). Nosaltres decidirem deixar-lo per altra ocasió i dirigir-nos cap al nostre objectiu, el Taillon.
Des de aquest coll podem observar el Llano de Salarons i el camí que ens portarà al Collado Blanco. Coll entre el Pico Blanco o Royo y el Taillon. Baixant a Salarons perdem uns 400 md, que tindrem que tornar a guanyar.
Es tracta de un camí poc freqüentat, però l'ajuda d'algunes fites i el sentit comú ens porten fins al Collado Blanco en 1 hora y mitja. Des del coll progresem en direcció NE, sense perdre massa altura. Abandonem les fites que continuen cap a la Bretxa de Roland i triem d'altres, direcció O, que indiquen el camí per ascendir per la aresta S del Taillon. El recorregut es evident, però ens costà molt d'esforç, ja que ja portàvem unes 6 hores i prop de 1800 md...uffff.
Fem el cim del Taillon i després de fer un mos ben merescut, tirem cap a la Bretxa de Roland. Si la ruta es vol fer en 2 jornades, hi han uns bons bivacs prop de la Bretxa. Son una mena de coves/baumes a la paret entre el Bazillac i la Bretxa.

Passem per la Bretxa i passem pel refugi de Serradets, en direcció al coll de Bujaruelo, passant sota el Glaciar (o lo que queda d'ell) del Taillon i la impressionant Cara N !!
Una vegada al coll de Bujaruelo, descendim pel camí de pujada en direcció a San Nicolás de Bujaruelo...Vinga! Que solament queden 900 md!!
En un total de 11 h arribem a la zona d'acampada.

PIC DE SAYÓ

El dissabte 26 de juliol vam pujar al Pic de Sayó, a la zona de la Maladeta.
L’ascensió en sí no te massa complicacions, ja que és una ruta marcada clarament fins el Ibon de Cregüeña, i des d’aquí ja es pot anar intuint (amb el mapa, clar) cap a on ens hem de moure. Tot i la seua facilitat tècnica, es una zona molt feréstega i allunyada. La vall de Benasc estava plena de gom a gom, però nosaltres vam vore a molt poca gent (al cim de la Maladeta, al cim del Pic Mir i de pujada al llac).
A les 8 del matí sortim des del Plan de Senarta (1.400msnm), per la pista del banys, fins el desviament que ens portarà al Ibon de Cregüeña (1.465msnm). La pujada, per l’esquerra orogràfica del riu, és dura, constant i fatigosa, superant un parell de ressalts enormes de roca i pedreres de blocs, fins que s’arriba al Ibon de Cregüeña, desprès d’haver superat mes de 1.250m de desnivell. A les 11 hores, i vora el llac, una petita parada per menjar uns cacaos, i continuem, ja que encara que hem anat ràpids i nomes ens ha costat 3 hores des que hem sortit, encara ens queda un bon tros.
Ara hem de vorejar el Ibon, i intentar no despistar-se per poder prendre el “hombro” del Pic Le Bondidier i poder progressar. A l’altura del bivac, camp a través i intentant no trepitjar neu, ja que estava molt fastigosa i perillosa i amb moltes rimaies i molts “huecos” sota els neveros per on corrien grans rius d’aigua líquida, comencem a pujar. Aquesta pujada es molt penosa i complicada, ja que en la nostra intenció de no trepitjar neu, s’ha d’anar mirant molt be al camí per tal de no fer massa voltes i anar sempre traçant un línia ascendent.

Per sota de la cara E de Le Bondidier, la cosa es posa mes pendent, i els grans neveros ens fan arrimar-nos mes a aquesta paret. Un centenar de metres per sota nostre, el Ibon de la Maladeta (2.956msnm) encara està completament glaçat. Molt cansats i després de 6 hores pràcticament sense parar la marxa, arribem al Pic de Sayó, a 3.250msnm (encara que alguns mapes li donen una altura de 3.211msnm), i desprès de mes de 1.800m de desnivell. Les vistes, Magnfiques: N, el glaciar de la Maladeta, el salvaguardia, i com sempre, el mar de nuvols; a l’E, es Pic de Cordier, que supera al Sayó en uns pocs metres; al S, en primer terme e, Pic de Le Bondidier i darrere, el Pic de Cregüeña, mes darrere el Gallinero, i encara mes el Turbón; a l’O, les valls benasqueses: remuñe, lliterola, estos....., els pics de Perdiguero i satèl·lits, el cordal del Posets, i mes darrere, entre núvols, les tres sorores.
Desgraciadament, l’esgotament que portàvem i uns núvols amenaçadors (que desprès no van deixar ni una gota) ens van fer optar per no fer ni el Pic Mir ni el Pic de Cordier.
Fem un mos al bivac del coll de Cordier, i comencem a baixar directament cap al Ibonet de Cregüeña (2.445msnm), per un caos de pedres una mica perillós al començament de la baixada (vessant Oest de Le Bondidier), ja que la pala de pedres estava completament desfeta, i la pendent feia que al tocar una pedra, es mogueren 20. Quan arribem al Ibonet, ja hem baixat mes de 800m, però encara ens falten 1.000m fins on teníem el cotxe.

Poc a poc anàvem desmoralitzant-se ja que estàvem molt cansats, i cada cop que baixaves, anava fent mes i mes calor, fins que una vegada a dins del bosc, la humitat i la calor es feien insuportables. Finalment arribem al cotxe i podem descansar, desprès d’una bona excursió. El Pla de Senarta esta obert com a zona d’acampada, amb dutxes amb aigua calenta i banys. Ens cobraren 8 euros per un dia (3€ per la furgo + 5 € per dos persones), però no controlen massa el tema de la pernocta, perquè nosaltres estiguérem el cap de setmana sencer i ens cobraren 1 dia soles.

LA VALL FOSCA, UN PANORAMA QUE NO ES VEU

Ara que FADESA, la gran constructora i responsable de la construcció del complex Vall Fosca Resort, sembla que ha petat, la presgunta es mes que obvia: Què va a ocòrrer amb tot el que està a mig construir?

La pràctica de les empreses contructores, es subcontratar els treballs a altres empreses, que en la practica son qui construeixen, però clar, si la empresa que ha de pagar aquestos serveis esta en concurs............logicament les empreses subcontratades poden escolir si continuen o no els seus treballs, doncs en el panorama de concurs de creditos, és realment un risc que avui dia, és dificil d'assumir per una petita empresa.

Però no passa res!!!, Fadesa assegura que les vivendes, i els hotels, i els camps de golf, que estan en vies de contrucció, s'acabaran de fer. 900 vivendes, 2.000 places d'hostaleria, tot i que nohan dit res de les pistes d'esqui, de les quals ja s'han posat les pilones (recordem que aquesta estació d'esqui debia estar en funcionament el 2006, pero de moment.......)

Gran negoci el del "ladrillo" no??

Ens van vendre el macropojecte Vallfoscaresort (esqui i allotjaments), com la solucio als problemes de la vall i dels seus habitants, però (seguint amb aquest reaonament) resulta que aquest projecte no te futur si no hi han pistes d'esqui. Ara, crec que tenen i tenim un problema mes gran que el que abans tenien.

I es que no aprenem mai.

http://www.casasfadesa.com/vallfosca-resort-ski-golf.htm

http://www.vallfosca.net/

Pic d’Ernio – Gipuzkoa (Euskadi)

El dissabte passat aprofitarem que havíem d’anar a Euskadi, per fer algo de muntanya, com no! Ja sabíem que l’oratge no seria bo, però en sort podríem fer una passejada.
No coneixíem massa la zona, així que abans d’anar Fern i Iran em recomanàrem un parell de llocs: l’Ernio, un cim d’uns 1000 metres al N de Tolosa i el Txindoki, un cim molt més conegut que l’anterior, a la Sierra del Aralar.
Efectivament, el dissabte de vesprada ens va caure una bona tronada i pareguérem el dia. Diumenge va eixir el sol i a caminar! Es decidirem per l’Ernio, des de el paratge de Iturriotz. A Iturriotz s’arriba en cotxe des del poble de Asteasu en uns 15 minuts. A Iturriotz hi ha una impressionant casa que sembla ser una “venta”.

Des de Iturriotz ix un camí cap al S, senyalat amb marques grogues/blanques que et porta a l’Ernio. Coincideix durant un tros amb el GR-?, així que també hi ha marques rojes/blanques.
La ruta dura 1:30-2 h i té un desnivell positiu d’uns 500 m. No te cap dificultat tècnica però val la pena solament per les vistes de la costa Gipuzkoana, mentre es puja; i de les serres properes des del cim. Què verd que estava tot! Impressionant!

A 30-45 min del cim hi ha un “bar”, on sembla que fam un caldo i uns entrepans de xistorra acollonants... I a 5 minuts del cim hi ha una espècie de borda, molt neta, perfecta per a passar la nit (si ho haguérem sabut abans...).

El cim es particular, està ple de creus, com si fora el Nou Creus, del circ de Núria, però a lo gran.

En fi, una excursió diferent, fàcil, però si s’està per la zona, paga la pena, caminar fins a l’Ernio i gaudir del paisatge d’Euskadi!

PONT DE MAIG A PANTICOSA

Hem estat el cap de setmana a la zona de panticosa. No haviem estat mai, així que era tot nou.

Per començar, el refugi de casa de piedra, be, la gent agradable, però l'entorn, fatal. Tot brut i desordenat. Sensació de desastre. Al cosat, el luxe. Hotel a 150€/nit. en fi.

Hi quedaba bastanta neu, però les condicions..........

El dijous ferem una excursió per la vall de bachimaña, en plan tranqui. a 1900m comença la neu, i cada cop mes gruix. despres anem a Portalet a vore com esta el tema.

El divendres, agafem els esqui i anem a la zona del anayet. Tirem unes horetes, i fem algunes baixades llargues amb una neu excel·lent, fins que la neu comença a fer-se tova, per baix de 2000m.

Abans de tornar a casa de piedra, passem per Lasarra, a veure "l'allau". Bestial i fem un mos tirats a ala gespa!

El dissabte, com que s'ho vam passar molt be esquiant, repetim, però a la zona del Aneou, fem un mena d'avantcim del canal roya, modest però que en sofereix la possibilitat d'esquiar en neu molt bona i en una zona molt bonica, amb el Midi vigilant. La part final incomoda, perque s'havia de fer un flanqueig molt llarg, per tal de pillar la neu millor. Ara ja se que eles flanquejos no son lo meu.

Com que el dia havia estat intens, a Lasarra a dinar, i despres siesta i visita a Sallent!

Diumenge, intent al Garmo negro, però l'estat de la neu, lesfalta de forces, la preocupació pel transit de tornada a BCN (excuses barates), ens han tirat arrere.

LES BULLOSSES

Vam passar el cap de setmana a les bulloses, fent una mica d'esqui. Aqui penje les fotos.

La neu ja camençava a la Pista, que per sort era totalment esquiable.

El cel, de bon matí oferia un aspecte increible.
El llac de Les Bullosses, completament congelat, amb l'estalvi de temps per creuar-lo.
Encara queda un bon paquet de neu.
En mig del llac, amb els Perics al fons.

Saluuuut!!

CANALS DE L'ORDIGUER I AMAGADA A LA SERRA DEL CADÍ

Be, doncs pose unes fotos de les canals que vam fer el cap de setmana del 15 i 16
de març. Aquesta priemra és de la canal Amagada. Una altra foto de la canal amagada.
La sortida de la Sàbat, amb una mica de cornisa i molt de pati.

El poble d'Estana de cami al Prat de Cadí.

El primer ressaltet de la canal de l'Ordiguer.

Es pot pasar per l'esquerra, facilment, o per la dreta.

Esperant a una companya a la sortida de l'ultim ressalt de l'Ordiguer.
Al Prat de Cadí, amb Narhinan, a qui trovàrem buscant un camí perdut.
Salut!!!