dimecres, 25 d’abril de 2007

300 ANYS D'OCUPACIÓ, I ACÍ ESTEM



Hui, 25 d’abril, fa 300 anys que es va produir el fet mes rellevant per a la nostra cultura: La pèrdua de la Batalla d’Almansa. Malgrat que hem patit tres llargs segles d’ocupació, potser seria bo pensar en positiu, i agafar-nos a un clau ardent: Encara estem vius com a poble, ferits, inclús potser que ferits greument, però si en tres cents anys no han acabat amb la nostra cultura i amb la nostra llengua, potser queda esperança per pensar que no tot està perdut.
Ara tenim un Estat de Dret on, malgrat ser la minoria lingüística i cultural, podem adreçar-nos per fer respectar els nostres drets, i per tant, la nostra situació és ara, indiscutiblement, millor que fa tres cents anys.
Les pròximes eleccions autonòmiques poden fer que, 300 anys després d’aquella batalla, si be no guanyarem la guerra, sí guanyarem una batalla.

dijous, 19 d’abril de 2007

CRESTA DE PEGUERA I VOLTA 360º AL PEDRAFORCA 14-15 ABRIL 2007



Aquest cap de setmana he anat a probar la cresta de Peguera amb Oriol, Pere i Orene. El lloc es un indret solitari, el poble abandonat de Peguera, al Berguedà. Tota la cresta es un recoirregut fàcil, no massa aeri, però molt bonic. Ens va ploure intermitentment durant el recorregut, i això va fer que haguerem d'anar en molta precaució. Així i tot, jo mateix em vaig endur un cop a l'espinilla que no fa gens de gràcia. Hi han tres o cuatre ràpels, un d'ells una mica "guarret", ja que l'eixida queda una mica estranya.

Per la tarda, anarem al Refugi Lluis Estasen amb la idea de fer la cresta dels cabirols al Pedraforca al dia següent, si bé, degut a la quantitat de neu i al temps que feia, vam optar per fer la volta de 360ª al Pedra. Una sortida relaxada i molt guapa, amb unes bones vistes de totes les cares del Pedra. El recorregut ho varem fer a la inversa de com és normal (crec), es a dir, primer pujan fins al Collell, baixar a Gòsol, i pujada continua fins al refugi per la cara sud.
A la segona foto es pot vore com estava el Pedra desde la plaça de Gòsol. Realment, aquest any es un dels pocs dies que s'ha vist així de neu.
A Gòsol ens vam comprar una mica d'embotit i ens ho vam menjar de camí cap al refugi. Aquesta segona part del camí, sobretot al començament es una mica liosa, ja que has de creuar la carretera i algun cami forestal, i no està massa ben indicat.

CANAL AMAGADA. MARÇ 20007


Jordi i Orene
Temps: 11 hores (si be, es pot realitzar en 8 segons les condicions)
Material: Doncs algunes bagues llargues, tascons i algun friend mitjà, així com estaques si la neu es deixa. Ràpel equipat amb dos claus i varies cintes


La Canal Amagada, es un corredor no gaire llarg (400m segons les piades) que s’enfila a la dreta de la Canal de l’Ordiguer, a la Serra del Cadí. No presenta passos difícils si hi ha bona neu. En el cas de que no hi haja bona neu, es pot complicar algo. Les condicions en que la vam fer eren horribles. Molt de fred, molt de vent (supose que cops màxims de Nord de mes de 100 o 120 km/hora i sensació tèrmica baixíssima)
Nosaltres ens la trobarem amb neu poc consistent i ventada.
La ruta comença al principi de l’Ordiguer (2 hores i algo més des d’Estana). Nomes enfilar-se, hem de buscar el millor pas per aproximar-se a un primer ressalt de roca d’uns tres o quatre metres. Aquest es pot passar per l’esquerra, per una espècie de díedre, però al ser difícil de protegir, queda un a mica exposat. Nosaltres ho vam passar per la dreta, menys exposat, i amb una mica de dificultat per la poca consistència de la neu i la falta de preses fiables.
Uns llargs, i ens trobem amb un segon ressalt, que com que la neu estava força be al tram mig, es podia passar. Un altre llarg, fins la roca empotrada, amb un començament prou vertical de neu: únicament uns 5 metres, però quasi be de 65º. Reunió al bloc empotrat i sortida fins al ràpel en un llarg flanqueig. En aquest punt, les pedres queien a banda i banda per l’efecte del fort vent.
Es prepara el ràpel, en un lloc força inquietant, d’uns 10 o 15 metres que es pot allargar fins el Corredor Sàbat (calculem que uns 15 o 20 metres mes). Des de la repissa on et deixa el ràpel, un curt flanqueig poc exposat, encara que la neu aquí no estava massa bona per fer filigranes, i ens endinsem al Corredor Sàbat. Des d’aquí, amb neu mes consistent, tres o quatre llargs més, amb un parell de murs de pedra fàcils però poc protegibles, i sortida espectacular al fil de carena del Cadí per un tram exposat i canaleta, on únicament es pot col·locar alguna baga, i d’aquella manera.
Una activitat molt bonica, però si pilla un dia ventós com el dissabte, doncs es progressa molt a poc a poc i es passa molt de fred. No ens va tocar el sol fins dalt de tot, a les 4 o les 5 de la tarda.
La resta, doncs continuar el GR fins la Canal del Cristall, i baixar aquesta (per PR) fins el prat del cadí, i des d’aquí fins a Estana.