dimecres, 30 de juliol de 2008

PIC DE SAYÓ

El dissabte 26 de juliol vam pujar al Pic de Sayó, a la zona de la Maladeta.
L’ascensió en sí no te massa complicacions, ja que és una ruta marcada clarament fins el Ibon de Cregüeña, i des d’aquí ja es pot anar intuint (amb el mapa, clar) cap a on ens hem de moure. Tot i la seua facilitat tècnica, es una zona molt feréstega i allunyada. La vall de Benasc estava plena de gom a gom, però nosaltres vam vore a molt poca gent (al cim de la Maladeta, al cim del Pic Mir i de pujada al llac).
A les 8 del matí sortim des del Plan de Senarta (1.400msnm), per la pista del banys, fins el desviament que ens portarà al Ibon de Cregüeña (1.465msnm). La pujada, per l’esquerra orogràfica del riu, és dura, constant i fatigosa, superant un parell de ressalts enormes de roca i pedreres de blocs, fins que s’arriba al Ibon de Cregüeña, desprès d’haver superat mes de 1.250m de desnivell. A les 11 hores, i vora el llac, una petita parada per menjar uns cacaos, i continuem, ja que encara que hem anat ràpids i nomes ens ha costat 3 hores des que hem sortit, encara ens queda un bon tros.
Ara hem de vorejar el Ibon, i intentar no despistar-se per poder prendre el “hombro” del Pic Le Bondidier i poder progressar. A l’altura del bivac, camp a través i intentant no trepitjar neu, ja que estava molt fastigosa i perillosa i amb moltes rimaies i molts “huecos” sota els neveros per on corrien grans rius d’aigua líquida, comencem a pujar. Aquesta pujada es molt penosa i complicada, ja que en la nostra intenció de no trepitjar neu, s’ha d’anar mirant molt be al camí per tal de no fer massa voltes i anar sempre traçant un línia ascendent.

Per sota de la cara E de Le Bondidier, la cosa es posa mes pendent, i els grans neveros ens fan arrimar-nos mes a aquesta paret. Un centenar de metres per sota nostre, el Ibon de la Maladeta (2.956msnm) encara està completament glaçat. Molt cansats i després de 6 hores pràcticament sense parar la marxa, arribem al Pic de Sayó, a 3.250msnm (encara que alguns mapes li donen una altura de 3.211msnm), i desprès de mes de 1.800m de desnivell. Les vistes, Magnfiques: N, el glaciar de la Maladeta, el salvaguardia, i com sempre, el mar de nuvols; a l’E, es Pic de Cordier, que supera al Sayó en uns pocs metres; al S, en primer terme e, Pic de Le Bondidier i darrere, el Pic de Cregüeña, mes darrere el Gallinero, i encara mes el Turbón; a l’O, les valls benasqueses: remuñe, lliterola, estos....., els pics de Perdiguero i satèl·lits, el cordal del Posets, i mes darrere, entre núvols, les tres sorores.
Desgraciadament, l’esgotament que portàvem i uns núvols amenaçadors (que desprès no van deixar ni una gota) ens van fer optar per no fer ni el Pic Mir ni el Pic de Cordier.
Fem un mos al bivac del coll de Cordier, i comencem a baixar directament cap al Ibonet de Cregüeña (2.445msnm), per un caos de pedres una mica perillós al començament de la baixada (vessant Oest de Le Bondidier), ja que la pala de pedres estava completament desfeta, i la pendent feia que al tocar una pedra, es mogueren 20. Quan arribem al Ibonet, ja hem baixat mes de 800m, però encara ens falten 1.000m fins on teníem el cotxe.
Poc a poc anàvem desmoralitzant-se ja que estàvem molt cansats, i cada cop que baixaves, anava fent mes i mes calor, fins que una vegada a dins del bosc, la humitat i la calor es feien insuportables. Finalment arribem al cotxe i podem descansar, desprès d’una bona excursió. El Pla de Senarta esta obert com a zona d’acampada, amb dutxes amb aigua calenta i banys. Ens cobraren 8 euros per un dia (3€ per la furgo + 5 € per dos persones), però no controlen massa el tema de la pernocta, perquè nosaltres estiguérem el cap de setmana sencer i ens cobraren 1 dia soles.

Cap comentari: