dimarts, 27 de novembre del 2007

PEÑA DE LAS ONCE

Aquest cap de setmana hem estat al massís de Cotiella.
La idea era anar el dissabte i fer el Cotiella, i el diumenge fer la Peña de las Once. El cas és que el cap de setmana es va modificar, ja que vam sortir de BCN a les 6 del mati, i entre el trànsit, la paradeta per esmorzar, i tal i qual, arribarem a Seira prop de les 11 del matí, així que vam decidir anar a Benás a fer unes compres que teníem pendents (barrabesing que diuen alguns!!).
Després, tornem cap a Seira i d'aquí a Barbaruens. El poble és fantàstic, petit, i en un ambient incomparable, rodejats de muntanyes: Cotiella al O, Chía al N i el Turbón a l’E.

Per anar a Armeña, hem d'arribar al poble, i agafar una pista bastant precària que surt cap a l’esquerra abans d'arribar al poble. En total uns 7 km de pista, fins on la neu ens va deixar. La neu comença a 1.400m. Deixem el cotxe i agafem el camí alternatiu al GR que puja pel Barranc d'Armeña, amb la neu molt tova, que dificulta el pas. Tardem 3 hores fins el refugi.

El refugi esta dotat d’emissora, matalassos, llar de foc, taula i bancs,i ens el trobarem en perfecte estat. Pensàvem que no estaríem sols, però es va fer de nit, i com que no venia ningú ....i no va vindre ningú. Encenem la llar i sopem. No tenim termòmetre, però segurament arribarem a -5ºC ó -6ºC de matinada. El vent bufava molt fort tota la nit i continuà bufant durant el dia.
Només alçar-nos de matí, reflexionem respecte a la ruta. Volem fer el Cotiella (2912 m), però som realistes i ho descartem. Són més de 1000 md amb l’estat de la neu, arribarem de nit al refugi, i encara queda baixar el cotxe...
Es decidim per la Peña de las Once (2650 m), la vista del Pirineu des d’allà ha de ser increïble. Sortim del refugi direcció N-NO, seguint el GR que passa al costat, fins al coll que separa la vertent de Plan i la de Barbaruens. Quina vista! Des d’aquí podem veure el Pedraforca i el Cadí!, el Montseny! La Pica!, el Mont Perdut!, el Batúa.....Es increïble, quin dia!!
Arribats al coll, la Peña de las Once queda a ma dreta, uns 300m mes amunt. Es pot pujar fent zig-zags, per una pala de neu d’uns 45-50º, evitant unes pedres que hi han a la dreta. Mirem en front i decidim pujar per un corredoret estret d’uns 100m i 65º-70ºque ens deixa directament a uns 200 m del cim. S’enfonsàvem fins a la cintura de neu, però finalment se’n surti’m traccionant sobre la neu mes endurida. Efectivament la vista des d’aquesta Peña és preciosa. Molt millor seria des de la Peña del Mediodía, que queda al NO, ja que és un poc més alta, però el vent es tan fort al cim i a la carena que ho descartem. Aguantàrem al cim lo just per mirar un poquet i fer les fotos de rigor. La sensació tèrmica és de -10 ºC com a mínim!
Tornem cap al refugi pel mateix camí, a poc a poc però sense pausa, mengem alguna coseta, arreglem el refu una mica, i cap a baix. A la baixada triem un camí diferent del de pujada, el GR, que va pel barranc d’Armeña, una mica engorrós ja que no es veuen marques ni traces de camí, sols fites semi soterrades pel pam de neu que hi havia. Anem baixant i en 2’30 hores, ens plantem al cotxe, que ho trobem amb un dit de glaç i a les 2 del migdia i a 1.400msnm marcava -0’5ºC. Una bona sortida de cap de setmana, encara que una mica decebuts per no poder fer el Cotiella. Tornarem!!

dilluns, 5 de novembre del 2007

CRESTA DEL SOL

El dissabte 27 de novembre vam fer la Cresta del Sol, oberta per Aspavil i CIa a principis d’aquest any.
L’aproximació, una mica confusa, però curta, travessant diverses canals fins situar-se al fil de l’aresta, en un coll molt definit i amb un spit a la dreta que marca el camí.
Les primeres passes, busquen el camí mes evident fins un gran pi, que marca la sortida del primer llarg de la via.


Com que hi ha moltes ressenyes de la via, adjunte directament les fotos.
Quan arribem al cim, signem el “llibre de visites” que marca el final de la via, i baixem al coll, una canal engorrosa per la pendent pronunciada de terra, un ràpel de 30 metres, i anem sortint de la canal per uns graons i passadissos que ens porten a la pista, per la qual després d’uns 30 minuts caminant arribem al cotxe.

Una cresta molt bonica i en un lloc preciós. Quan arribarem de mati, ens va sorprendre que les muntanyes del Port de Compte, el Cadí, i la Serra d'Ensija estaven cobertes de neu, que a poc a poc es va anar desfent. En resum, una bona sortida a la muntanya.