CAP DE LLITZET

El diumenge vam decidir fer una matiné a la Gallina Pelada o Cap de Llitzet, a la Serra d'Ensija.

Des de la Pleta, a 1.600, hi ha que agafar la pista que remunta la vessant nord de la serra, fins que ens trobem un pal indicador que ens desvia cap a la Font Freda.

La pujada es fa a través del bosc, de vegades espès, amb trams amb bastant inclinació, 'però tot el camí es fa resseguint les petjades de raquetes. En realitat no es una pujada massa còmoda per anar amb esquis, però es deixa fer.

A la sortida del barranc, la pendent decreix i a poc a poc arribem a uns extensos camps de neu, i girant en direcció Oest, desprès de passar un collet, ja vorem el Refugi d'Ensija.

Rapaz, "el lesionat", es queda al refugi. Oroneta i Cia tiren cap a amunt. En poc mes de 30 minuts des del refugi s'arriba al cim.

La primera part de la baixada es un llarg flanqueig, fins que passes el refugi per dalt i et tornes a situar al collet que fa de divisòria d'aigües. Des d'aquí, una part del grup decideix gaudir de les petites pales que te la vessant nord, mentre que nosaltres (rapaz i oroneta) decidim baixar pel torrent d'Ensija i el barranc de les llobateres. No teníem informació d'aquesta ruta, i solament sabien que es un PR que habitualment s'utilitza pel que pugen a al Serra des de la zona de Vallcebre.

La baixada: doncs al principi s'ha de remar uns 100 metres, fins que comença a agafar pendent, primer per un barranc ample, que poc a poc es va estrenyent i acaba sent un barranc estret, que de vegades solament te un parell de metres. Aquestos passos es poden passar be, ja que el barranc te una forma de tub, en el que les pendents laterals es fan servir per no agafar massa velocitat. Ens descalcem per baixar un parell de ressalts verticals i on el pas de la gent a fet uns graons còmodes.

El camí es separa del barranc durant 5 minuts, i travessa unes vessants bastant empinades, pel que es llevem les taules. Superat aquest tram, el barranc torna a obrir-se i perd inclinació, però la neu esta fantàstica i inclús ens permetem el luxe d'anar pel mig del bosc sortejant els arbres, fins que arribem a la pista, que agafem a la esquerra per tornar als cotxes. Els primer tram de pista s'ha de remar, però no costa gaire i de seguida arribem al desvio a la font freda que hem agafat per pujar. Des d'aquí, es una esquiada bonica per la pista, fins a peu de cotxe