dijous, 9 d’agost de 2007

ARESTA DEL PIC RODO I CRESTA DE L'ANYELLER



El cap de setmana del 28 i 29 de juliol, hem anat, Oriol Orene i un servidor a fer una volta per Nuria. Sortint d'Ulldeter, agafem el GR-11 fins el coll de noufonts, i des d'aqui, pel coll bernat, fins a la cabana de l'estanyet. La cabana, encara que no es cap meravella, et pot salvar d'un "apuro", si be soles caben dos o tres persones.

El diumenge, ens aproximem fins la base de l'aresta del pic rodó i comencem l'escalada. La primera part, es una aresta bastant vertical d'uns 350m, que comença amb una tàpia d'uns 30 metres (segons piades i el llibre de pako crestas hi han dos claus al final que nosaltres no veierem), segit d'una succesió de graderies tombades amb molt de pati. Es busca una placa de III amb un clau que dona pas al fil de l'aresta. En total 4 llargs (crec recordar), si be el segon llarg es pot fer a l'ensamble per les graderies. La segona part es la cresta propiament dita, la qual és fàcil, amb un rapel final.

La roca, doncs bona en general, si be el tram d'aresta és molt descompost.

La vista durant tot el recorregut es fantàstica, amb l'estanyet als nostres peus.



Com que al primer llarg, se'ns va caure la càmera de fotos fins a la base, tenim les fotos fetes amb el mòbil, que deixen prou que dessitjar.
Una vegada passat el ràpel, baixem per la bretxa de roques blanques fins el vibac que muntarem, i cap a Ulldeter. Previament anem fins la base de l'aresta a vore si trobem la camera de fotos i sorpressivament, la trobem i funciona, despres d'hever caigut mes de 60 metres!!!!