dijous, 19 d’abril del 2007

CANAL AMAGADA. MARÇ 20007


Jordi i Orene
Temps: 11 hores (si be, es pot realitzar en 8 segons les condicions)
Material: Doncs algunes bagues llargues, tascons i algun friend mitjà, així com estaques si la neu es deixa. Ràpel equipat amb dos claus i varies cintes


La Canal Amagada, es un corredor no gaire llarg (400m segons les piades) que s’enfila a la dreta de la Canal de l’Ordiguer, a la Serra del Cadí. No presenta passos difícils si hi ha bona neu. En el cas de que no hi haja bona neu, es pot complicar algo. Les condicions en que la vam fer eren horribles. Molt de fred, molt de vent (supose que cops màxims de Nord de mes de 100 o 120 km/hora i sensació tèrmica baixíssima)
Nosaltres ens la trobarem amb neu poc consistent i ventada.
La ruta comença al principi de l’Ordiguer (2 hores i algo més des d’Estana). Nomes enfilar-se, hem de buscar el millor pas per aproximar-se a un primer ressalt de roca d’uns tres o quatre metres. Aquest es pot passar per l’esquerra, per una espècie de díedre, però al ser difícil de protegir, queda un a mica exposat. Nosaltres ho vam passar per la dreta, menys exposat, i amb una mica de dificultat per la poca consistència de la neu i la falta de preses fiables.
Uns llargs, i ens trobem amb un segon ressalt, que com que la neu estava força be al tram mig, es podia passar. Un altre llarg, fins la roca empotrada, amb un començament prou vertical de neu: únicament uns 5 metres, però quasi be de 65º. Reunió al bloc empotrat i sortida fins al ràpel en un llarg flanqueig. En aquest punt, les pedres queien a banda i banda per l’efecte del fort vent.
Es prepara el ràpel, en un lloc força inquietant, d’uns 10 o 15 metres que es pot allargar fins el Corredor Sàbat (calculem que uns 15 o 20 metres mes). Des de la repissa on et deixa el ràpel, un curt flanqueig poc exposat, encara que la neu aquí no estava massa bona per fer filigranes, i ens endinsem al Corredor Sàbat. Des d’aquí, amb neu mes consistent, tres o quatre llargs més, amb un parell de murs de pedra fàcils però poc protegibles, i sortida espectacular al fil de carena del Cadí per un tram exposat i canaleta, on únicament es pot col·locar alguna baga, i d’aquella manera.
Una activitat molt bonica, però si pilla un dia ventós com el dissabte, doncs es progressa molt a poc a poc i es passa molt de fred. No ens va tocar el sol fins dalt de tot, a les 4 o les 5 de la tarda.
La resta, doncs continuar el GR fins la Canal del Cristall, i baixar aquesta (per PR) fins el prat del cadí, i des d’aquí fins a Estana.